Baix cost enfront del disseny

El meu darrer post parlava de la jornada de participació ciutadana que es va fer a Òdena el passat 10 de novembre. Es tractava de debatre i proposar els usos que ha de tenir el nou passeig una vegada el tram urbà de la Carretera de Manresa sigui cedit al poble.

Els polítics, tant els del govern com els de l’oposició ens varem abstenir d’assistir la jornada. Es tractava de no incidir ni condicionar als ciutadans. Una jornada de participació si es vol que sigui sincera, ha de partir d’un full en blanc. No si val a preguntar amb condicionants sobre la taula als que no es dona opció o es pretén obrir una jornada amb missatges subliminals sobre les voluntats del govern de torn.

Recordo un jornada de participació ciutadana prèvia a la redacció del POUM. El títol d’una de les tres jornades que es van fer era “usos del sòl”. Si calia definir els usos del sòl del nostre municipi calia partir d’un plànol del municipi amb els usos vigents en aquell moment. Doncs bé, el material que es va exposar i sobre el que es proposava treballar, partia d’uns plànols on ja hi havia pintada la nova zona industrial que el govern defensava. És a dir, condicionava als ciutadans en no partir d’un document en blanc. El 90% dels assistents va demanar de fer noves zones industrials i el mateix 90% va manifestar que no la volia on el govern, de manera mesquina i barroera (paraules d’ús habitual de l’anterior alcalde sobre aquella jornada) les havia pintat abans de començar la jornada. Resultat, el nou POUM, ara suspès, va posar la nova zona industrial on no es volia.

Estic marxant del tema.

Com ja he dit, els polítics no vàrem assistir a la jornada del passat dia 10. Ara hem rebut l’informe de les persones que van conduir la jornada de participació (tècnics del Consell Comarcal -gràcies Susanna). Podeu veure l’informe a la web municipal. El proper pas serà que tots el regidors, a la vista de les propostes dels ciutadans, fem la nostra proposta.

L’informe diu moltes coses interessants. De fet tot és interessant. Voldria destacar un aspecte sorprenent, o potser no tan sorprenent, venint d’on venim, on estem i cap on probablement anem.

S’imposa el sentit comú. S’imposa la utilitat i l’eficiència per sobre del disseny. Es demana contenció en la despesa i facilitat i baix cost en el manteniment.

A continuació reprodueixo una part de l’informe que fa referència als aspectes de SUBMINISTRES, MATERIALS I ELEMENTS ESTÈTICS. Com veureu m’he permès remarcar les paraules que considero claus. Fa sis anys cap d’aquestes paraules no hauria sortit, malauradament.

– La il·luminació de la zona hauria de ser adient als usos de l’espai i de baix cost, és a dir, controlant-ne la intensitat segons les hores i amb poc manteniment.
– Els bancs, papereres i altres complements utilitzats en l’Avinguda no haurien de ser d’alt disseny o massa carregats ja que no s’ha de perdre l’esperit rural del municipi. Es creu més oportú vetllar per complements fàcils de ser mantinguts i de canviar en cas de que es malmetessin i apostar per una línia de mobiliari senzill i pràctic. Buscar sempre un preu assequible als usos i al municipi.
– Es podrien posar contenidors dels nous que són més agradables i eficients. Es parla dels contenidors soterrats, però s’arriba a la conclusió que són més sorollosos, generen problemes i són molt més cars d’instal·lar i de mantenir, fet que els fa descartar.
– Pren importància en el debat el fet que s’utilitzen llambordes sovint en aquest espais de nova creació i que generalment es veu com es malmeten molt al pas dels cotxes, generant deformacions de la calçada. També fan molt de soroll al seu pas i a l’Avinguda hi viu gent. Es vol que els materials que s’utilitzin tinguin un baix cost de manteniment i que no es malmetin tan aviat. Cal recordar que és una zona de pas de bastants vehicles i que per tant s’ha de pensar en el fet que fan malbé segons quins tipus de materials.
– Agradaria un passeig amb arbres i elements naturals, però sempre tenint en compte el baix manteniment i el fet al·lèrgic que afecta a moltes persones a l’hora de triar els arbrats.

Ara tothom signaria un document així. Tornen nous valors que no s’haurien d’haver perdut com l’estalvi, el baix cost, l’eficiència per damunt del disseny, la llarga durada dels materials i el baix cost quan s’hagi de fer.

Els ciutadà està fart de les instal·lacions de disseny i del cost de manteniment elevat. Està fart que amb els seus diners els polítics es pengin medalles per l’esplendor i la magnanimitat de les obres que han fet amb els diners del altres.

El desastre que representen les crisis i l’angoixa que genera a molts ciutadans ha estat l’oportunitat de posar el sentit comú per davant de les medalles i les grans instal·lacions de disseny.